Parallel 40 - Parallel 40

Lluís Permanyer, cronista de Barcelona, evoca en aquest documental l’aventura urbanística de dimensions gegantines que va impulsar la ciutat cap a la modernitat i que explica la Barcelona que coneixem avui en dia. Una pàgina brillant i decisiva de la seva història que és, al mateix temps, el relat d’una injustícia i d’un maleït: Ildefons Cerdà.

A traves del Lluís Permanyer coneixerem les petjades del passat que encara sobreviuen a la Barcelona dels nostres dies. Un viatge des de la Barcelona actual a la del segle XVIII, per explicar la situació d’una ciutat ofegada per les muralles i la falta d’espai, on la manca d’higiene portà als seus ciutadans a viure en pèssimes condicions de salubritat. Tota una realitat necessitada de canvis reals i que Ildefons Cerdà va saber projectar, sense aconseguir tenir èxit entre els seus coetanis. Un enfrontament polític marcarà la realització d’un projecte 10 vegades més gran que la vella ciutat emmurallada i el futur d’una obra mestra i avantguardista de l’urbanisme mundial: L’Eixample de Barcelona

El periodista Lluís Permanyer (Barcelona, 1939) escriu a “La Vanguardia” des del 1966, on és des del 1987 cronista de la ciutat. Col·labora a la SER. Ha publicat més de seixanta llibres, de gèneres ben diversos, sobre poetes (Sagarra o Brossa), artistes (Miró, Tàpies, Dalí, Clavé) i principalment sobre la seva ciutat. El seu darrer llibre és “L’esplendor de la burgesia barcelonina”. És autor del llibret de l’òpera “Spleen”, del compositor Xavier Benguerel, estrenada a Barcelona, Girona i Frankfurt. També desenvolupa una intensa tasca de conferenciant.

El 1981 va publicar “Història de l’Eixample” (Plaza & Janés). Ara en commemorar  el primer segle i mig de l’aprovació del Pla Cerdà, l’editorial Viena ha reeditat l’ampliació i actualització d’aquell assaig amb el títol: “L’Eixample: 150 anys d’història”. Sobre aquest tema ha pronunciat nombroses conferències. El Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya l’acaba de guardonar amb la Medalla Cerdà 2009.